‘Taboo’, de Nikos Karuzos

TABOO

No toquis la pluja
només acull-la;
no toquis la pluja
separaràs.
No toquis els boscos de la mare;
no toquis les armes de la pau.
Ets l’àngel penetrant
que no anuncies res.
Esgarrifosa la unitat al món.
Esgarrifosa esquizofrènia la llengua.

———

TABOO

Μην αγγίζεις τη βροχή
μονάχα δέξου τη·
μην αγγίζεις τη βροχή
θα διαιρέσεις.
Μην αγγίζεις τα δάση της μάνας σου·
μην αγγίζεις τα όπλα της ειρήνης.
Είσαι συ ο διάτορος άγγελος
Οπού τίποτα δεν αγγέλλεις.
Τρομαχτική η ενότητα στον κόσμο.
Τρομαχτική σχιζοφρένεια η γλώσσα.

———

Traducció de Raül Garrigasait. Podeu trobar més poemes de Karuzos en un apunt anterior i a la revista Reduccions.

Silenci

Estatueta ciclàdica, 2800-2300 aC (Museu d'Art Ciclàdic, Atenes)

La fascinació que exerceixen sobre nosaltres les figures ciclàdiques de fa quatre mil·lennis es deu, en gran mesura, al fet que provenen d’un espai sense llengua. Atès que el llenguatge és indissociable del món que s’hi expressa i que cada llengua funda el seu món, la desaparició irremeiable de l’idioma que parlaven els artistes de les illes Cíclades ha isolat les seves escultures en un àmbit esterilitzat, les ha arrencat del món al qual pertanyien i les ha fet definitivament inaccessibles a tot intent de comprendre-les. Deseixides del que els podria donar sentit, vetllant, pàl·lidament immòbils, un pretèrit inescrutable, ens imposen amb la seva mudesa un silenci de veneració.