Benn i l’esperit

El to del Gottfried Benn jove té molt a veure amb allò que observa, admirat, el seu primer editor, A. R. Meyer: qui escriu aquells poemes no ve de la teoria, sinó de les experiències de la professió mèdica. Coneix la realitat palpable que s’amaga rere les paraules i les fa servir en conseqüència, sense deixar-se encotillar per la convenció lírica. S’adscriu a una parcel·la del real que l’obsedeix: la de la putrefacció i el decaïment de la carn, la de l’animalitat de l’home que es creu cultura, la de la força i la impotència de la sang. Tot això pot provenir, en part, d’una certa interpretació biològica de Nietzsche, però l’única filiació que aparentment assumeixen els seus poemes primerencs és la de la realitat irrevocable del tanatori. La concreció del llenguatge, juntament amb la seva precisió col·loquial, és el que fa tan difícil de traduir els versos del primer Benn i de trobar un to adequat per reescriure’ls en una altra llengua: és el que els fa específics i únics. És també aquest llenguatge contundent com un cop de puny i exacte com un manual de medicina el que situa Benn en un lloc de privilegi respecte dels altres expressionistes, que comparteixen amb ell el mateix estat d’ànim depressiu, l’ambient de derrota, una sensació de viure el crepuscle de la humanitat.

Cal no confondre, amb tot, la visceralitat d’aquesta poesia amb l’absència de tot idealisme. Aquí, la carnalitat militant i violenta evoca, ex negativo, el Geist, l’esperit que travessa i ultrapassa la mort. Recordem que, cap al final de la seva vida lírica i biològica, Benn subscriu ple d’admiració aquella frase famosa del pròleg de la Fenomenologia de l’esperit: “La vida de l’esperit no és la que es deixa atemorir per la mort i es manté apartada de la devastació, sinó la que suporta la mort i s’hi perpetua.” En el to cantabile i nostàlgic de la seva poesia tardana tot això es veu més clar. Ja ben allunyat de la precisió necroscòpica dels primers versos, Benn hi parla del món com una desfeta i practica la poesia com un triomf:

du kennst dein schwaches Boot -
kommt, öffnet doch die Lippen,
wer redet, ist nicht tot.

(Coneixes prou la teva barca fràgil…,
veniu, obriu els llavis,
qui parla no és mort.)

‘Taboo’, de Nikos Karuzos

TABOO

No toquis la pluja
només acull-la;
no toquis la pluja
separaràs.
No toquis els boscos de la mare;
no toquis les armes de la pau.
Ets l’àngel penetrant
que no anuncies res.
Esgarrifosa la unitat al món.
Esgarrifosa esquizofrènia la llengua.

———

TABOO

Μην αγγίζεις τη βροχή
μονάχα δέξου τη·
μην αγγίζεις τη βροχή
θα διαιρέσεις.
Μην αγγίζεις τα δάση της μάνας σου·
μην αγγίζεις τα όπλα της ειρήνης.
Είσαι συ ο διάτορος άγγελος
Οπού τίποτα δεν αγγέλλεις.
Τρομαχτική η ενότητα στον κόσμο.
Τρομαχτική σχιζοφρένεια η γλώσσα.

———

Traducció de Raül Garrigasait. Podeu trobar més poemes de Karuzos en un apunt anterior i a la revista Reduccions.

‘Cristall’, de Paul Celan

CRISTALL

No cerquis en els meus llavis la teva boca,
ni davant el portal l’estranger,
ni en l’ull la llàgrima.

Set nits més amunt el roig s’apropa al roig,
set cors més avall la mà pica al portal,
set roses més tard mormola la font.

———

KRISTALL

Nicht an meinen Lippen suche deinen Mund,
nicht vorm Tor den Fremdling,
nicht im Aug die Träne.

Sieben Nächte höher wandert Rot zu Rot,
sieben Herzen tiefer pocht die Hand ans Tor,
sieben Rosen später rauscht der Brunnen.

———

Traducció de Raül Garrigasait

De Nikos Karuzos (1926-1990)

PREGUNTA I RESPOSTA

-Vostè escriu?
-Només quan existeixo molt.
En l’abisme em caso.
En l’abisme engendro els meus fills.

ΕΡΩΤΑΠΟΚΡΙΣΗ

-Γράφετε;
-Γράφω μονάχα όταν υπάρχω πολύ.
Στην άβυσσο παντρεύομαι
στην άβυσσο κάνω τα παιδιά μου.

(Del llibre Αναμνηστική λήθη, Oblit recordatori)

———

SO FÀL·LIC

Eurídice no existeix i Orfeu
tampoc no existeix.
Simplement: la llengua llepa l’invisible;
la llengua fa broma
amb la mort.
Avui, digues; com a molt, demà; demà passat
ja és metafísica.

ΦΑΛΛΙΚΟΣ ΗΧΟΣ

Ευριδίκη δεν υπάρχει ούτε Ορφέας
υπάρχει.
Απλώς: η γλώσσα λείχει αόρατο·
η γλώσσα χαριεντίζεται
με το θάνατο.
Σήμερα να λες· το πολύ αύριο· μεθαύριο
σημαίνει μεταφυσική.

(Del llibre Συντήρηση ανελκυστήρων, Manteniment d’ascensors.)

———

Traduccions de Raül Garrigasait. Podeu trobar més poemes de Nikos Karuzos a la revista Reduccions.