Les ‘Converses d’emigrats alemanys’, a les llibreries

Entre el 1791 i el 1794, mentre li arribaven les notícies desconcertants de la Revolució Francesa, Goethe es va interessar sobretot per les ciències naturals. Fins i tot va imaginar-se que s’oblidaria de la literatura i que l’òptica i la biologia arribarien a ser la seva ocupació exclusiva. Enmig del caos humà del moment, l’estudi [...]

Llegeix el fil sencer »

La quietud i els girs

En les estàtues arcaiques que anomenem kouroi, tot és unívoc, i l’aparença i l’existència són una mateixa cosa. La seva frontalitat rígida imposa a l’espectador un únic punt de vista vàlid, des del qual es veu tot allò que cal veure: una figura immòbil amb els braços enganxats al cos, en un moment ni massa [...]

Llegeix el fil sencer »

A 2.500 anys d’altura

Traduir Plató és un exercici d’equilibrisme. Les seves obres se situen en el començament d’un desplegament conceptual en el qual ja vivim tan instal·lats que gairebé mai no el percebem conscientment. El traductor que s’hi enfronta, doncs, s’exposa tothora al perill de dir coses que, si bé certament deriven d’alguna manera de Plató, els textos [...]

Llegeix el fil sencer »

La terrible caritat de Papadiamandis

L’assassina, de l’escriptor Alèxandros Papadiamandis (1851-1911), ha començat a arribar a les llibreries en la traducció que en vaig fer fa uns quants mesos i que ha publicat l’editorial Adesiara. Aquesta novel·la central del cànon grec modern versa, en certa manera, sobre una qüestió fonamental per a tota cultura: la necessitat de la reproducció social [...]

Llegeix el fil sencer »

‘Vida de consum’, nova traducció de Zygmunt Bauman

Viena Edicions acaba de publicar el llibre Vida de consum del sociòleg Zygmunt Bauman, que he traduït aquest estiu. Es tracta d’una exhaustiva anàlisi de les conseqüències humanes del consumisme, escrita en l’estil assagístic implacable dels darrers llibres de l’autor. Bauman hi argumenta que, en la mena de societat en què vivim, els individus són [...]

Llegeix el fil sencer »

‘Taboo’, de Nikos Karuzos

TABOO No toquis la pluja només acull-la; no toquis la pluja separaràs. No toquis els boscos de la mare; no toquis les armes de la pau. Ets l’àngel penetrant que no anuncies res. Esgarrifosa la unitat al món. Esgarrifosa esquizofrènia la llengua. ——— TABOO Μην αγγίζεις τη βροχή μονάχα δέξου τη· μην αγγίζεις τη βροχή [...]

Llegeix el fil sencer »

Aforismes de G. C. Lichtenberg (II)

La metàfora és molt més intel·ligent que qui la redacta, i succeeix el mateix en moltes altres coses. Tot té les seves profunditats. Qui té ulls ho veu tot en tots els objectes. (Die Metapher ist weit klüger als ihr Verfasser und so sind es viele Dinge. Alles hat seine Tiefen. Wer Augen hat der [...]

Llegeix el fil sencer »

Myrivilis a Bítola

Bítola, avui, és la tercera ciutat més poblada de la República de Macedònia, l’estat que la Unió Europea anomena oficialment, encara, Exrepública Iugoslava de Macedònia. Durant segles sota domini otomà, la ciutat es troba en una zona on s’entrecreuaven les ambicions territorials gregues, búlgares i sèrbies. És difícil determinar amb precisió la seva composició ètnica [...]

Llegeix el fil sencer »

Aforismes de G. C. Lichtenberg (I)

14 de juny del [17]91. Podem preguntar-nos si, en sotmetre un assassí al suplici de la roda, no incorrem justament en l’error de l’infant que pega a la cadira amb la qual s’ha donat un cop. (14. Juni 91. Es ist eine Frage, ob wir nicht, wenn wir einen Mörder rädern, grade in den Fehler [...]

Llegeix el fil sencer »

De Nikos Karuzos (1926-1990)

PREGUNTA I RESPOSTA -Vostè escriu? -Només quan existeixo molt. En l’abisme em caso. En l’abisme engendro els meus fills. ΕΡΩΤΑΠΟΚΡΙΣΗ -Γράφετε; -Γράφω μονάχα όταν υπάρχω πολύ. Στην άβυσσο παντρεύομαι στην άβυσσο κάνω τα παιδιά μου. (Del llibre Αναμνηστική λήθη, Oblit recordatori) ——— SO FÀL·LIC Eurídice no existeix i Orfeu tampoc no existeix. Simplement: la llengua [...]

Llegeix el fil sencer »