Aforismes de G. C. Lichtenberg (I)

14 de juny del [17]91. Podem preguntar-nos si, en sotmetre un assassí al suplici de la roda, no incorrem justament en l’error de l’infant que pega a la cadira amb la qual s’ha donat un cop.

(14. Juni 91. Es ist eine Frage, ob wir nicht, wenn wir einen Mörder rädern, grade in den Fehler des Kindes verfallen, das den Stuhl schlägt an den es sich stößt.)

——

Aleshores, quan l’ànima encara era immortal.

(Damals als die Seele noch unsterblich war.)

——

Si els éssers humans es tornessin de sobte virtuosos, en moririen de gana molts milers.

(Wenn die Menschen plötzlich tugendhaft würden, so müßten viele Tausende verhungern.)

——

Hi podria haver una orella per a la qual tots els pobles parlessin una sola llengua.

(Es könnte ein Ohr geben für welches alle Völker nur eine Sprache redeten.)

——

Ni negar ni creure.

(Weder leugnen noch glauben.)

——

Traduccions de Raül Garrigasait


One thought on “Aforismes de G. C. Lichtenberg (I)

  1. Quan un llibre i un cap topen i sona buit, és sempre cosa del llibre?
    (Wenn ein Buch und ein Kopf zusammenstoßen und es klingt hohl, ist das allemal im Buch?)

Podeu deixar un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s