La tempesta

Giorgione -o Zorzone, com li deien a Venècia- és un d’aquells artistes misteriosos que no han esdevingut una fita de la història de l’art per la perfecció dels seus assoliments, sinó per la singularitat de les seves idees. A La tempesta, pintada pels volts del 1500, els personatges, relegats a les vores de la tela, fan un paper secundari. El centre l’ocupen els núvols de la maltempsada, atapeïts damunt uns edificis que no són una típica arquitectura classicitzant, sinó cases fetes perquè hi visquin els homes, llunyanes i fràgils. La centralitat d’aquest paisatge que sembla el tema de la pintura és, estadísticament, una innovació.

Però, més que en això, el sentit del quadre es revela en la relació que s’estableix entre el fons del centre i les figures marginals. El noi, a l’esquerra, i sobretot la mare amb el nadó, a la dreta, són figures que pateixen la intempèrie, malgrat la calma dels seus rostres. La tempesta ens fa preguntar què hi fan, aturats en aquests paratges, lluny del poble que els podria oferir recer. En la primera notícia que tenim de l’obra, Marcantonio Michiel identifica el noi amb un soldat i la noia amb una gitana. És simptomàtic que es tracti de dos personatges condemnats a una vida nòmada, aliens a la seguretat burgesa de les viles.

Comencem a adonar-nos que la llunyania de les cases és essencial. El poble, el centre de la tela, és aquell indret on no poden estar-se. L’habitatge humà no està fet per a ells. Fins i tot en plena tempesta, el seu destí és l’aire lliure. Viuen exposats a la inclemència, que sempre s’intensifica cap als marges. La presentació d’aquesta manera d’existir converteix La tempesta de Giorgione en un emblema dels nous temps, en un molló que delimita dos territoris: el que deixem enrere -el de l’home centrat sobre un plàcid fons de blavenques coníferes anulars- i la tempestuosa terra d’exili per on, d’ara en endavant, ens toca vagarejar.

Advertisements

Podeu deixar un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s