Instants capturats

En el segon dels Sis capítols d’una vida flotant, que Shen Fu va escriure l’any 1809, hi ha unes ratlles dedicades al disseny de jardins, pavellons, camins serpentejants, turonets artificials. Shen Fu recomana que s’intenti produir una sensació de petitesa en les coses grosses i de grandària en les petites, de realitat en la il·lusió i d’il·lusió en la realitat. Cal amagar certs objectes i fer que d’altres siguin ben visibles, ens aconsella. Així, el visitant que cregui haver vist tot el jardí descobrirà de sobte, en un gir del corriol, un espai immens obert al seu davant; o, des de la perspectiva adequada, prendrà una miniatura per un autèntic precipici. D’aquesta manera es modela, a la mesura de les percepcions humanes, un món que consisteix en una acumulació de detalls pintorescos, de petites descobertes que no es poden explicar linealment, sinó tan sols en forma d’anecdotari. L’estètica del llibre autobiogràfic de Shen Fu és exactament aquesta: no ens conta la seva vida en una seqüència cronològica, sinó que la divideix en capítols temàtics («Les alegries de la cambra nupcial», «Les delícies de l’oci», «Les penes de la desventura», «Els plaers de viatjar lluny»), cadascun dels quals és un recull de moments poètics, curiosos, desolats o humorístics, i sempre autònoms. Cadascun d’aquests instants, valuós per si mateix, reclama totalment l’atenció de la persona, i gairebé cap tensió no el lliga al futur o al passat. D’aquí en surt un estil literari que als europeus ens sembla ingènuament enginyós, com suspès entre el cel i la terra, un estil que ho toca tot sense ferir-nos ni clavar-se’ns a l’ànima, que ofereix aixoplucs humils per arrecerar-hi la vida una estona.

Poeta al cim duna muntanya
Poeta al cim d'una muntanya (Shen Zhou, s. XV)

A la Xina, aquesta manera de fer literatura arrelava, sembla, en la tradició de la poesia del país. En els exàmens d’ingrés al funcionariat imperial s’havia de demostrar justament el coneixement d’aquest llegat literari, no pas el domini de les tècniques de la burocràcia. Durant segles, l’imperi va ser administrat per unes persones que coneixien millor els versos escrits durant els dos mil·lennis precedents que les lleis vigents relatives a la recaptació d’impostos. Es tracta d’una mena de literatura que està perfectament inserida, doncs, en les estructures del poder. Res més lluny d’aquella certa tendència (moderna i occidental) que vol veure l’escriptura com un mecanisme de protesta, com una eina per eixamplar els límits del possible, com un acte d’insubordinació.

Recers per a l’ànima, pilars de l’imperi: permanències de la forma.

Advertisements

Podeu deixar un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s