La singularitat de l’artista

La infantesa de tot gran artista ha d’anar plena de presagis i de prodigis. Convé, sobretot, que l’habilitat i la creativitat es manifestin d’una manera precoç. Com a mínim des que l’historiador grec Duris de Samos va escriure, entorn de l’any 300 aC, l’obra Sobre els pintors, també és important que el futur geni demostri el seu potencial d’una manera espontània, sense necessitat d’aprendre res de cap mestre: Giotto era un pastoret que, instintivament, dibuixava ovelles perfectes al terra amb el seu gaiato.

Des d’aquest punt de vista, Gauguin aprova l’examen amb nota. Va néixer el 7 de juny del 1848, l’any de les revolucions. La seva mare, Aline Marie Chazal, que havia estat educada per l’escriptora George Sand, era filla de la feminista i socialista Flora Tristan i del gravador André Chazal, que aleshores estava reclòs a la presó. El pare de Gauguin, de nom Clovis, era un periodista republicà. Quan Paul té tot just un any, la família s’embarca cap a Perú, on viu el pare d’Aline, el polític Pío Tristán y Moscoso. Durant el viatge, Clovis Gauguin mor d’un atac de cor. A Lima, el petit Paul creix en una mansió, envoltat de criats, gaudint dels freqüents terratrèmols i divertint-se amb les excentricitats d’un dement que s’està a les golfes de la casa. Torna a França als set anys, amb la seva mare; durant el viatge, com és natural, es dedica a tallar figuretes de fusta. S’instal·len a Orleans, a casa de l’avi patern. Una anciana, en veure’l esculpir un tronc, li pronostica una carrera artística excepcional. Hi ha una altra anècdota encara més commovedora: després de contemplar una pintura que representava un rodamón amb un farcell, el petit Paul omple un mocador amb un grapat de sorra, el lliga a un bastó i es posa a caminar tot sol cap al bosc. Es converteix en un quadre que camina. Fins que el carnisser l’enxampa i l’arrossega cap a casa.

Però aquests fets tenyits de llegenda no són, com se sol entendre, indicis d’una futura vida trencadora i extraordinària, sinó anècdotes que inscriuen Gauguin, plàcidament, en la vella i repetitiva tradició biogràfica iniciada per Duris de Samos. La imaginada precocitat de l’artista, la seva infantesa situada aparentment fora del comú, són estrictament convencionals. La singularitat de Gauguin l’hem d’anar a buscar en un altre lloc.

Per exemple, aquí:


Advertisements

Podeu deixar un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s