Jo só el mirall de tot retorn
i la buidor de tota vida.
Sempre llunyà servo el contorn
on temps es fon i Déu m’oblida.
Jo só el mirall de tot retorn.
Jo só de cada instant el terme,
de cada jorn el primer llim,
i creixo sols per a desfer-me
dins de l’Etern on tots dormim.
Jo só de cada instant el terme.
Jo só el mirall de tot retorn
i la claror d’hores vençudes,
i sé el paó que fuig del jorn
vers Ses paraules sempre mudes.
Jo só el mirall de tot retorn.
La casa en obres 
Podries fer cinc cèntims d’aquest poema? El trobo summament curios. Merci
L’orant de Pedret és una pintura preromàntica enigmàtica com poques, que fou descoberta a l’església de Sant Quirze de Pedret (Cercs, Berguedà) quan en van extreure els frescs romànics per traslladar-los al que avui és el MNAC. L’ocell sol identificar-se amb un paó, símbol d’immortalitat. És molt difícil fer una interpretació de la figura; el poema, donant la paraula a l’orant, intenta apropar-s’hi enllaçant idees provinents de la teologia negativa i de la soteriologia cristiana. La noció d’una història lineal de salvació s’hi manifesta com una experiència individual, amb les tensions que en resulten (el mite de la salvació com una possibilitat sempre present, ¿en quina mesura canvia la percepció temporal de la vida?; ¿en quina mesura una vida salvada és una vida abolida?; etcètera).
Perdona, però de qui és el poema? Se sap?
Gràcies.
Hola, Marcel! És meu: va sortir a ‘La tendra mà de cada arrel’ (Viena, 2005).