Herder i les perruques

El nom de Herder ha tingut la dubtosa sort, almenys entre nosaltres, d’acabar convertit en una consigna. Per a molts racionalistes, és un antiil·lustrat irresponsable i un particularista que val més evitar. Per als ideòlegs de tradició jacobina, el reaccionari alemany que es va inventar el concepte organicista de nació. Per a molts intel·lectuals satisfets del turonet acadèmic o periodístic on s’han enfilat, una pobra ànima en pena que s’arrapava a la rèmora perniciosa de les tradicions.

De fet, Johann Gottfried von Herder (1744-1803) era un escriptor interessat per les ciències naturals que va partir dels pressupòsits universalistes de la Il·lustració francesa, si bé en va treure unes conclusions completament inesperades per a les perruques de París. Una de les seves grans innovacions va consistir a valorar, com sembla que no s’havia fet mai abans (potser amb l’excepció de Vico), el paper de la cultura en la vida de les persones. Se sol citar una frase de Encara una filosofia de la història: «Cada poble té el centre de la seva felicitat en si mateix». Dit d’una altra manera, no hi ha vares de mesurar universals, ni cultures superiors a les altres. I insisteixo a fer servir la paraula cultura perquè per a Herder els conceptes de poble i de nació no eren polítics; ell els oposava justament a tota forma d’organització burocràtica, estatal o imperial (sí, hi ha un deix anarquistoide en Herder, i una ràbia profundament antiimperialista). De tot això se’n desprèn una conseqüència fantàstica: l’universalisme no ha de consistir a imposar arreu una veritat proclamada a París o a qualsevol altre indret, sinó a endinsar-se en el veritable pluralisme cultural de la humanitat. És justament a aquesta mena d’universalisme que Herder va dedicar tota la seva vida, estudiant els alemanys, els xinesos, els grecs, els perses, els jueus, els bascos, els finesos, els àrabs, etcètera. Com nosaltres, treballava amb les eines del seu temps, i moltes de les seves conclusions concretes sobre determinades civilitzacions no ens poden satisfer avui dia. La cosa important, però, és que es va esforçar com ningú a comprendre i respectar la diferència en tota la seva complexitat i a evitar el turisme cultural. Va obrir un camp immens d’aprenentatge. Mireu què fan els enemics de Herder, i entendreu per què ho són.

Advertisements

Podeu deixar un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s