«El Plató que Paolo Caliari, Il Veronese, va pintar per a la Biblioteca de Sant Marc de Venècia és un home que alça la mirada enlaire buscant les formes intel·ligibles, que són lluny d’aquest món. Tanmateix, malgrat els esforços del filòsof, que s’està dret dins una fornícula com un sant, la volta de pedra li limita el camp de visió i li ombreja lleugerament el rostre. Podem veure-ho com una ironia: el pensador que cerca la llum de les idees supracelestials –i al capdamunt de totes elles el Bé, que és, per als ulls de l’ànima, tan enlluernador com ho és el sol per als ulls del cos– acaba cobert de penombra. Ara, si mirem el quadre amb més deteniment, ens adonem que la primera impressió només és una part de la veritat: aquest Plató no solament mira enlaire, cap a les formes ideals, sinó que també es posa les mans al pit com si es protegís d’alguna amenaça, i alhora aparta la mirada dels homes i del món terrenal, potser amb una certa arrogància. El seu gest expressa fins a quin punt li resulta insignificant l’existència quotidiana.
De fet, no sabem del cert si Il Veronese pensava en Plató quan pintà aquest home de posat entre místic i esquerp, però és ben significatiu que la tradició l’hagi identificat amb el filòsof atenès. Els trets que distingim en la figura de la Biblioteca de Sant Marc encara tenen molt de pes en les interpretacions populars de Plató que circulen en els nostres dies. Hom tendeix a imaginar-se’l com un filòsof que pensa d’una manera gairebé exclusiva en un “altre món” superior, com un constructor distant d’utopies que no s’embrutiria mai barrejant-se amb la vulgar realitat palpable.
El lector que parteixi d’aquesta imatge del fundador de l’Acadèmia trobarà desconcertants les cartes que presentem en aquest volum.»
(De la introducció a les Cartes platòniques)
———
Dimecres vinent, 27 de gener, a dos quarts de vuit, en Ramon Alcoberro, l’Antoni Bosch-Veciana, l’Oriol Ponsatí-Murlà i un servidor presentem la traducció que he fet de les Cartes platòniques, la primera en català, a la Sala d’Actes de l’Ateneu Barcelonès (c. de la Canuda 6). Tots els qui passeu per aquesta casa hi esteu convidats.
La casa en obres 
Hola Raul!
Sóc el Gerard:
T’escric com a director de la web http://www.opiniodelsolsones.tk.
T’haig de confessar que em vaig començar a fixar en la teva manera d’escriure durant les consultes populars.
Ara que veig aquesta web, m’agradaria fer-te una entrevista, no sé si em deixes?
Motes gràcies!
Clar que sí, Gerard, quan vulguis. Ara t’envio la meva adreça.
a veure si puc venir