La closca de les paraules

El Lenz, de Georg Büchner (1813-1837), és un d’aquells fenòmens literaris excepcionals que queden relegats al marge del sistema literari, però que des d’aquesta posició marginal exerceixen una fascinació i conserven una força provocadora que rarament trobem en les obres centrals. Ara el podem llegir en una nova versió, excel·lent, de Jordi Ibáñez Fanés (Adesiara), que ja l’havia traduït fa més de dues dècades.

Al pròleg de la nova edició, el traductor remarca que, en llegir el Lenz, assistim a una experiència limítrofa del llenguatge. Això situa el text en la tradició dels fragments assagístics que els primers romàntics alemanys van publicar a la revista Athenäum (1798-1800). A la vegada, però, l’evolució que observem en el protagonista de la narració respon a un esquema més goethià que no pas romàntic en el sentit estricte del terme. Lenz passa d’una activitat mental frenètica, i dels esforços inútils per trobar un sentit estable, a la renúncia de les últimes pàgines:

Lenz seia dins el cotxe amb freda resignació […] Semblava del tot entenimentat, parlava amb la gent, feia en tot com els altres, però dintre seu hi havia una terrible buidor, ja no sentia cap mena d’angoixa, cap desig de res. L’existència s’havia convertit per a ell en una càrrega inevitable. I així va continuar vivint… (p. 107-109).

Després de la Revolució Francesa, Goethe també va començar a oposar la força de la resignació a la intranquil·litat i la impaciència fàustiques que caracteritzen el món modern. La diferència és que el Goethe madur exposa aquesta dicotomia des d’una voluntat d’ordre que preserva sempre el llenguatge com un espai de trobada amb l’altre, negant-se a fer cap drama narcisista i admetent la resignació com una forma de saviesa vital. El Lenz, en canvi, mostra què passa quan s’avança alhora pel camí de la dislocació del jo i pel del soscavament del llenguatge: el protagonista de l’obra de Büchner acaba actuant com les altres persones, sí, però amb l’ànima completament buida; encara fa algun intent de suïcidar-se, però d’una manera purament rutinària; parla amb la gent, però ja només pot servir-se de la closca anodina de les paraules.

———

Més sobre el Lenz:

Anuncis

Podeu deixar un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s