Una extravagància del set-cents

L’estiu del 1735, tres-centes vint-i-cinc persones van sortir de Viena amb vaixell. Després de recalar a Buda i a Belgrad, van fer cap al Banat de Temesvar, a l’actual Romania. Al cap de pocs mesos n’hi van arribar uns quants centenars més. El seu propòsit era fundar una ciutat anomenada Nova Barcelona, segons l’acord pres en una conferència imperial celebrada a Viena el 4 d’octubre del 1734. En els censos oficials, els noms d’aquells pioners apareixen amb lleugeres deformacions d’arrel germànico-italiana que els donen un toc de distinció: Franz Bach de Roda, Josepha Barcelló, Francesco Castelví, tenente colonello Carrasquet, Vincenz Solá-Piloa, grafin Catharina Ybarra. Eren una petita part dels més de vint-i-cinc mil austriacistes que s’havien exiliat dels dominis borbònics arran de la derrota del 1714.

Els colons, sobretot veterans de guerra i funcionaris envellits, no dominaven els oficis necessaris per aixecar una ciutat. L’aventura va durar dos anys: el 1737, després d’una greu mortaldat, van començar a tornar a Viena o a Hongria. El nom de Nova Barcelona va perdurar fins a la fi del segle dinou. Conservem documents oficials, redactats a la capital austríaca, que evoquen la vida d’algun d’aquells colons amb fredor protocol·lària:

Pietro Sagur e Vidal, cattalano, di età 55. anni: Trovavasi studiando in tempo dell’assedio di Barcellona, e lasciò lo studio per assistere alla difesa di detta piazza. Venne qui nel 1728. colla sua moglie, e si è mantenuto col diario di 8. fiori, 30 kr. il mese.

Advertisements

3 thoughts on “Una extravagància del set-cents

  1. Ostres, que interessant! No en tenia ni idea! Resulta que sóc en un país que té una forta relació amb la Catalunya dels temps borbònics. El proper viatge que tinc pendent és a Romania. Hi buscaré la Nova Barcelona!
    Gràcies per l’entrada.
    Petons!

  2. Encantat de veure’t per aquí! L’altre dia vaig descobrir una cosa que a tu, que vius a Viena, potser et fa gràcia. ¿Saps el carrer “dels espanyols negres”, la Schwarzspanierstraße que hi ha darrere la Votivkirche? El negre era el color dels hàbits dels benedictins que vivien en aquest carrer, en una abadia anomenada… Montserrat! Va ser un lloc força freqüentat pels catalans exiliats, durant els anys vint i trenta del segle XVIII. A final de segle, el monestir va ser secularitzat i dividit en apartaments. I en un d’aquests apartaments hi va viure (sembla un acudit, però és veritat) ni més ni menys que Ludwig van Beethoven. Avui, l’antiga església de Montserrat és un centre evangèlic, l’Albert Schweitzer Haus. Petons!

  3. Ei, RG, ara llegeixo la teva resposta. Perdona, vaig molt atabalada, però impagable resposta! Sí, sí, sé quin carrer és i és també una parada de tramvia 🙂 Buscaré l’Albert Schweitzer Haus. Vaig comentar la informació que dónes en aquesta entrada a alguns amics aquí i els semblava que havien vist algun carrer amb algun nom sospitosament semblant a algun cognom català. En Beethoven vivint a l’antiga abadia de Montserrat… mare meva, som ben universals, els catalans!
    Una abraçada molt forta des de la fredíssima Viena!

Podeu deixar un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s