Un Eichendorff d’hivernacle

Malgrat totes les diferències que els separen, Joseph von Eichendorff (1788-1857) comparteix una cosa amb Josep Carner: es fa molt difícil imaginar-lo fora de les fronteres del seu país lingüístic. És d’aquells poetes que, a primer cop d’ull, semblen massa instal·lats en les facilitats que els ofereix el seu idioma, però que justament gràcies a aquesta compenetració aconsegueixen cobrir les nostres idees gastades amb una claror irreal, i així fan el lector serenament conscient de la fragilitat dels signes amb què apuntala la seva vida. Diríem que, si els desplacem fora del seu món, aquesta mena de poetes corren el perill de pansir-se com una planta delicada. M’encantaria, algun dia, traduir Eichendorff en tota l’extensió que es mereix, però això és un desig temerari d’aquells que acariciem a la vora del foc o estirats a la platja, amb la certesa que demà farem una cosa que no hi tindrà res a veure. Entre els seus poemes, n’hi ha un de brevíssim, i molt conegut a Alemanya, que és un talismà romàntic i una professió de fe en el poder taumatúrgic de la paraula. Fins ara, és l’únic que m’he atrevit a empènyer, suaument, dins les fronteres del meu idioma. Me’n queda un estrany sentiment de culpa. L’original, que es titula «Wünschelrute», fa així:

Schläft ein Lied in allen Dingen,
Die da träumen fort und fort,
Und die Welt hebt an zu singen,
Triffst du nur das Zauberwort.

I el meu intent de traducció:

VARETA DE SAURÍ

Una cançó dorm en totes les coses,
que somien, somien sense pausa,
i el món es posa a cantar tot de sobte
només que encertis la paraula màgica.

Anuncis

5 thoughts on “Un Eichendorff d’hivernacle

  1. Ahir érem al parc i la meva filla gran em va demanar com es deia una planta que hi abundava. Vaig dubtar. El nom no em sortia. Finalment el vaig recordar i l’hi vaig dir: espígol. Llavors vaig repetir mentalment la paraula i la vaig sentir com una música que s’eleva per dins. (A banda d’això hi havia l’alleujament de no haver defraudat la filla, esclar.) Em fa l’efecte que aquesta sensació s’aproxima al que diu el poema que em fas conèixer, i que has traduït tan bellament.

    Salutacions.

Podeu deixar un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s