Elegia per un paper cremat

M’acabaven de posar la fotocòpia rebregada davant els ulls i a mig llegir el text ja estava segur que se’n podien fer saltar espurnes. Em va quedar gravat a la part més conscient de la memòria, en aquell racó de la ment que dringa cada dos per tres com una campaneta d’hotel televisiu tronat, recordant-te que existeix. L’essència era un lligam de tres paraules: carlins, Pla, Marx. Les dues primeres formaven una associació previsible; la tercera detonava com una bomba.

En aquell escrit Josep Pla qualificava d’exactes unes frases de Karl Marx traduïdes al castellà per Andreu Nin. En contra dels historiadors liberals, Marx sostenia que el carlisme era «un movimiento libre y popular en defensa de tradiciones mucho más liberales y regionalistas que el absorbente liberalismo oficial, papanatas, que copiaba a la Revolución francesa». Mentre que el carlisme li semblava un corrent de bases autènticament populars, en els liberals hi veia l’encarnació del capital i el militarisme. «Todos éstos —conclou Marx en la versió de Nin— pensaban con cabeza francesa, o traducían embrollado.»

La seqüència d’idees, amb la boina de Pla, el puny alçat de Nin i Marx i els trabucs carlins de sobte combatent al mateix bàndol, em va fer ballar el cap durant molt de temps. I també el seu contrapès: el liberalisme espanyol com un simple error de traducció. Després vaig anar veient que un grapat d’historiadors del carlisme mencionaven el paràgraf de Marx. Així com Pla l’utilitzava per defensar una certa idea de la tradició, alguns el van aprofitar per legitimar l’evolució del carlisme cap al socialisme autogestionari. Tot allò m’excitava, però no m’acabava de quadrar. Confiava que el context original m’ajudaria a entendre-ho. Vaig buscar el paràgraf en la traducció de Nin que cita Pla: no hi era. Vaig fullejar uns quants centenars de pàgines de les obres completes de Marx, també inútilment. Vaig preguntar: tothom coneixia la citació, ningú no me’n sabia donar la font. L’enigma s’engrandia a còpia de fracassos.

Ara ja sé per què no vaig trobar l’original: perquè no existeix. Dec el descobriment a un estudi de Miguel Izu (ahir carlí, avui militant d’Esquerra Unida de Navarra, la vida té aquestes coses). L’embolic va començar amb un article de l’asturià Jesús Evaristo Casariego, publicat a l’ABC el 1961, en el qual glossava amb una imaginació desbordant les idees de Marx sobre el carlisme i li atribuïa un text (alterant-ne el sentit) que en realitat és d’Engels. Però no us feu il·lusions: Engels no es referia al carlisme com a moviment més «liberal» i «popular» que el liberalisme oficial; només afirmava que les petites nacions oprimides, com a protesta contra la història que les havia aixafat, solien fer-se partidàries de la contrarevolució, i posava els exemples dels escocesos, els bretons i els bascos. Després la revista Tradición va reproduir la interpretació de Casariego presentant-la com si l’hagués escrit Marx mateix, i ja la vam tenir armada. Desenes d’historiadors, i Josep Pla i tot, van posar-se a citar les paraules oraculars de Marx sobre el carlisme, acaronant el desig d’una modernitat alternativa a la revolució burgesa, sense l’error de traducció del liberalisme espanyol. Potser no hi ha hagut ni mala fe, simplement una barreja de deixadesa, il·lusió i espurneig mental.

Ara veig com aquella fotocòpia es recargola i s’empetiteix a la llar de foc. Quina tristesa, quan es tornen cendra les idees que et perseguien.

Anuncis

6 thoughts on “Elegia per un paper cremat

  1. Boníssim. I m’aventuro a subscriure la teva conclusió, que trobo força plausible, que tot plegat potser no va ser res més que la barreja de deixadesa, il·lusió i espurneig mental.

Podeu deixar un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s