A principis dels anys quaranta, en plena guerra mundial, exiliat a Califòrnia, el filòsof Günther Anders va anar a veure una exposició tecnològica amb un conegut seu. Durant el recorregut va cridar-li l’atenció el comportament curiós del seu acompanyant: quan un d’aquells aparells complexíssims començava a funcionar, l’home abaixava els ulls, emmudia, amagava les mans rere l’esquena, com si s’avergonyís d’haver posat aquestes andròmines feixugues, tosques i obsoletes a la vora d’aquells aparells tan precisos i sofisticats.
Anders té la sensació de presenciar un fenomen nou: l’home s’avergonyeix de trobar-se davant aparells perfectes. L’home sent que té una tara fonamental, el seu origen: el fet d’haver nascut i crescut en lloc d’haver estat fabricat, la condemna de ser defectuós i no tenir el disseny necessari per funcionar de manera impecable.
D’aquesta sensació Günther Anders en deia «vergonya prometeica», i pot ser un bon lloc d’arribada per a una meditació sobre Prometeu, el déu que va robar el foc i va inventar l’escriptura i les altres tècniques.
En parlaré aquest dijous 19 d’abril, a les set de la tarda, a l’Alliance Française de Sabadell. La conferència començarà des de molt enrere, amb Hesíode i el Prometeu encadenat, i avançarà fins a Kafka, Anders i el mòbil que portem a la butxaca.
Hi esteu tots convidats.
La casa en obres 