Quantes traïcions són necessàries per fer un clàssic contemporani?

Just abans que ens confinessin, vaig tenir la sort de fer una xerrada a la seu de la Fundació Suñol, entre peces de Warhol, l’Equip Crònica, Chillida, Miró, Tàpies i Calder. Ara em sembla l’últim record d’un món remot on la gent es parlava de ben a la vora i es tocava sense recels.

Vaig donar voltes a la noció de clàssic, a les seves associacions i al seu poder; em vaig preguntar què té de viu aquesta paraula i què té de pes mort; vaig mirar de fer-la xocar amb algunes obres «clàssiques» de l’art contemporani.

Ara podeu veure i escoltar una versió reduïda d’aquella xerrada, clicant aquí sota. La traducció de la Ilíada que hi cito és la de Pau Sabaté; la resta dels textos són o bé originals o bé traduïts per mi mateix. Quan torni a obrir, aneu a la Fundació Suñol, que val molt la pena.