Per un seguit d’atzars, aquest any de daltabaixos serà l’any que hauran sortit més llibres meus. Aquesta setmana ja trobareu a les llibreries País barroc. És un llibre sobre els meus llocs, sobre les tradicions en què treballo i sobre els dogmes que defenso.
Diria que va més al fons que totes les altres coses que he fet. El vaig escriure entre el 2018 i el 2019, però trobo que lliga molt amb aquesta necessitat que tornem a tenir ara, quan tot s’aguanta per un fil, d’afermar els fonaments del nostre món, de treure força de les nostres comunitats mínimes, de reconèixer el lloc de les lleialtats primeres, que és la base per prendre’s seriosament qualsevol altra lleialtat.
Fora de dues traduccions ja fetes que sortiran un dia d’aquests, ara vindrà un silenci. Per mi, escriure un llibre sempre és tornar a aprendre a escriure. Per escriure el pròxim llibre, que serà molt diferent, hauré de fer un llarg aprenentatge.
(A la coberta hi trobareu un drac publicat el 1640 en un volum d’Ulisse Aldrovandi: una bèstia panxuda i alada que encarna la força que s’amaga al centre de l’univers barroc, amenaçadora i donadora de vida. Ara caldrà alimentar-la una bona temporada.)
Si voleu fer-vos una idea més detallada del llibre, us convido a llegir aquest article preciós d’en Joan Burdeus, que ha sigut el primer a parlar-ne.
La casa en obres 