L’art d’explicar històries

De vegades em diverteixo imaginant-me que Homer existeix, ha après de lletra (ha resultat que no era cec) i és professor d’una escola d’escriptura. I que a partir de l’experiència de compondre la Ilíada redacta les normes bàsiques de l’art d’explicar històries:

  1. Respecta en la mateixa mesura els dos bàndols de la guerra.
  2. Fes que el protagonista sigui excessiu. Fes que el seu enemic sigui noble i admirable.
  3. Fes girar tota la narració, per extensa que sigui, al voltant d’un sol tema. Anuncia’l al començament de tot.
  4. Disposa al llarg de la narració uns quants moments de tensió en què compareguin els protagonistes. En cadascun d’aquests moments la tensió ha de ser més elevada que en l’anterior. Un cop assolit el clímax, retorna a la calma.
  5. Entre els moments de tensió posa-hi llargues escenes estereotipades amb personatges secundaris. Que no facin ombra als moments centrals.
  6. Recrea’t en els detalls de les escenes i adorna’ls amb paraules excel·lents. Que tot sigui més elevat que el món del teu públic.
  7. No diguis res que no es pugui dir amb les paraules dels teus avantpassats.
  8. Estigues segur dels valors dels protagonistes i fes-los trontollar amb violència.
  9. Fes que en cada escena es manifesti la lluita per l’honor i l’esforç d’excel·lir.
  10. Pensa sempre en el poder de la pietat, però no el facis actuar fins al final.

Tot seguit, naturalment, Homer afegiria que aquestes normes no valen res, que les llistes són un invent perniciós d’una època decadent i que cal retornar sempre al seu poema, a la concreció dels versos i les escenes, per comprendre de debò què significa narrar.

Després tinc temptacions de fer parlar de la mateixa manera el redactor del Gènesi, i Chrétien de Troyes, i Joanot Martorell i Cervantes, i Stendhal, Flaubert, Kafka, Faulkner.

En certa manera, això és el que faré al curs L’art d’explicar històries, de l’Alliance Française de Sabadell, que comença aquest dijous. Seran quatre sessions vertiginoses per recórrer gairebé tres mil anys. Trobareu tota la informació clicant aquí. Si veniu, ens esforçarem a mirar amunt.

Filosofia i literatura a Girona

La història de la relació entre els escriptors i els filòsofs va començar amb aquesta frase d’Heràclit: «Homer es mereix que el facin fora dels certàmens a cops de bastó, i Arquíloc també». Poc després Aristòfanes va presentar Sòcrates com un tocaboires hipòcrita. Tot i alguna treva enganyosa, la cosa no ha millorat gaire.

A partir de la setmana vinent, a Girona, rascarem una mica en aquesta vella història de desconfiança i llums refractades. Posarem obres canòniques a la vora de discursos filosòfics, a veure com s’ignoren, s’anul·len, s’il·luminen o entren en incandescència. De Parmènides i Èsquil a Pla i Borges, i tot de franc. Com sempre, hi esteu convidats.

(Si voleu assegurar-vos una plaça a les conferències fareu bé d’inscriure-us-hi.)

Pòster Filosofia i Literatura-1.png

Dimecres 25 de novembre, Joseph Roth al Poblenou

Aquest dimecres en Jaume Creus i jo, just després de saludar-nos per primer cop, xerrarem sobre Joseph Roth a la llibreria Nollegiu del Poblenou. Ell n’ha traduït La cripta dels caputxins a L’Avenç; jo, El Leviatan i altres narracions a Còmplices. Són tot obres dels anys trenta, de l’època més difícil i més fructífera de l’autor. És el moment en què Roth comença a buscar alguna mena de refugi fora d’un món que se li havia tornat inhabitable, alguna mena de devoció que no prometi res en aquesta terra. I ho fa amb una prosa tan límpida com sempre i potser més sensual que mai.

Però no sé si parlarem exactament d’això. Roth dóna per a molt.

Com sempre, hi esteu tots convidats.
roth

Mitologia a Sabadell, del 28 d’octubre al 18 de novembre

Baixàvem entre pins torts, per un camí embardissat, quan el sol ja declinava. Primer vaig sentir un crit de pànic del meu acompanyant; després vaig veure l’escurçó davant nostre, lliscant amb aquell moviment lentíssim de les serps que és una mena d’immobilitat. Una branca ben llançada el va fer fugir. Érem a tres o quatre quilòmetres del primer lloc habitat i el meu acompanyant comentava les desgràcies que haurien pogut passar. Baixant, ens semblava que vèiem serps a tot arreu. Quan ja fosquejava vam començar a sentir els cants greus dels monjos; vam entrar al monestir a l’hora de completes. Un cenobita petit i groguenc ens va acollir, ens va donar les sobres del sopar i ens va preguntar si ens drogàvem. Continue reading “Mitologia a Sabadell, del 28 d’octubre al 18 de novembre”

Barcelona, 15 d’abril, Antígona

No sé si hi ha gaires textos més colgats d’interpretacions que l’Antígona de Sòfocles. La tragèdia, amb la seva vivacitat dramàtica, deu estar a vint o trenta metres sota terra, regirant-se.

Demà, dimecres 15 d’abril, a l’Ateneu Barcelonès, excavaré fins on pugui. Em temo que primer de tot apareixeran els ossos de Hegel.

Després pot sortir qualsevol cosa.

Si veniu, debatrem.

La tragèdia grega i nosaltres (Sabadell, 26 de febrer-19 de març)

Èdip i l'EsfinxQuan ja comença a ensumar-se la primavera, a trenc d’alba, milers d’atenesos s’asseuen al pendent d’un turó. Mengen fruits secs i beuen vi sota la mirada d’uns guàrdies armats amb porres. A baix de tot, en els gestos i les paraules dels actors, prenen cos els seus malsons: la vergonya i la bogeria destructives, l’amor que mata, la sang vessada que no hi ha manera de netejar, la impuresa religiosa que ho podreix tot. Cassandra que sap massa, Èdip que és innocent i criminal, Antígona que no dubta, Creont que dubta massa tard.

D’això, i dels festivals de Dionís, i de Schiller, i d’Ismaïl Kadaré, i de més coses parlarem al curs sobre tragèdia grega que comença aquest dijous a Sabadell. Aquí trobareu tots els detalls.