I quatre de Lichtenberg

1.

Fer justament el contrari també és imitar: és imitar el contrari.

2.

Crec que l’home, al capdavall, és un ésser tan lliure que no se li pot discutir el dret de ser allò que ell creu ser.

3.

El nostre concepte de Déu, ¿és altra cosa que una incomprensibilitat personificada?

4.

Els sants esculpits han fet més coses al món que no pas els sants de carn i ossos.

 

Cinc aforismes de Goethe

1.

Tot el que és perfecte ens limita per un instant, perquè sentim que no estem al seu nivell; només si després ho acollim en la nostra cultura, si ens ho apropiem amb les nostres forces espirituals i anímiques, se’ns fa agradable i valuós.

2.

No és estrany que tots, més o menys, ens agradem en allò que és mediocre, perquè ens deixa en pau; ens provoca la plaent sensació que tractem amb un igual.

3.

No cal censurar la vulgaritat, perquè és l’única cosa que resta eternament igual a si mateixa.

4.

No podem escapar a les nostres contradiccions interiors; hem de mirar de resoldre-les. Si són uns altres els qui ens contradiuen, això no ens importa: és cosa seva.

5.

Tota cosa viva forma una atmosfera al seu voltant.

Aforismes de G. C. Lichtenberg (II)

tot és en tot

La metàfora és molt més intel·ligent que qui la redacta, i succeeix el mateix en moltes altres coses. Tot té les seves profunditats. Qui té ulls ho veu tot en tots els objectes.

(Die Metapher ist weit klüger als ihr Verfasser und so sind es viele Dinge. Alles hat seine Tiefen. Wer Augen hat der sieht [alles] in allem.)

——

Les falsedats més perilloses són veritats moderadament deformades.

(Die gefährlichsten Unwahrheiten sind Wahrheiten mäßig entstellt.)

——

No era un esclau de la seva paraula, com se sol dir, sinó que exercia un tal despotisme sobre les seves promeses que en feia el que volia.

(Er war kein Sklave seines Worts, wie man zu reden pflegt, gegenteils war eine solche Despotie über seinen Versprechungen, daß er mit ihnen machte was er wollte.)

——

Traduccions de Raül Garrigasait. Podeu trobar més aforismes de Lichtenberg clicant aquí.

Aforismes de G. C. Lichtenberg (I)

14 de juny del [17]91. Podem preguntar-nos si, en sotmetre un assassí al suplici de la roda, no incorrem justament en l’error de l’infant que pega a la cadira amb la qual s’ha donat un cop.

(14. Juni 91. Es ist eine Frage, ob wir nicht, wenn wir einen Mörder rädern, grade in den Fehler des Kindes verfallen, das den Stuhl schlägt an den es sich stößt.)

——

Aleshores, quan l’ànima encara era immortal.

(Damals als die Seele noch unsterblich war.)

——

Si els éssers humans es tornessin de sobte virtuosos, en moririen de gana molts milers.

(Wenn die Menschen plötzlich tugendhaft würden, so müßten viele Tausende verhungern.)

——

Hi podria haver una orella per a la qual tots els pobles parlessin una sola llengua.

(Es könnte ein Ohr geben für welches alle Völker nur eine Sprache redeten.)

——

Ni negar ni creure.

(Weder leugnen noch glauben.)

——

Traduccions de Raül Garrigasait