L’historiador Paul Veyne deia que els romans, quan tenien ganes de llegir, anaven als afores de la ciutat a passejar entre epitafis. A les inscripcions de les tombes hi trobaven sobrietat, vides senceres concentrades, una vibració anímica poc habitual en la literatura dels papirs i els pergamins.

La Mònica Miró ha triat uns quants poemes d’aquest origen, els ha ordenat, els ha traduït i els ha prologat: el resultat és un llibre de poesia que no s’assembla a cap altre.

Dilluns vinent a les set el presentarem a la llibreria Documenta. Hi esteu tots convidats.