Etiqueta: política

Una història de clàssics i poder

3 febrer, 2020

A partir d’avui ja podeu trobar Els fundadors a totes les llibreries. És un llibre que, sense saber-ho, vaig començar a escriure fa tretze anys, quan vaig posar els peus per primera vegada a la seu històrica de la Bernat Metge, a Via Laietana 30. Després van venir la meva tesi doctoral, dedicada a Èsquil, Wilhelm von Humboldt i Carles Riba, i tots els anys que he treballat com a editor de clàssics, continuant la col·lecció impulsada per Cambó, dirigida per Estelrich i elevada per Riba.

De tot això n’ha sortit un llibre que explica les entranyes de la Bernat Metge. Hi trobareu Cambó seduint els intel·lectuals joves, Riba negociant amb okupes de la FAI, Estelrich passejant amb l’amant per la Roma de Mussolini, la filosofia epicúria de Lucreci i l’univers tràgic d’Èsquil, les disputes partidistes que van envoltar la Bernat Metge, la guerra que va enfrontar i dispersar els fundadors, un grapat d’episodis que mostren els usos ideològics que s’han fet dels clàssics.

En resum: una història política de la Fundació Bernat Metge. Perquè els clàssics no són quietud i posar els ulls en blanc; els clàssics es troben al centre de tots els conflictes.

Espero que us faci passar una bona estona.*

*A la bibliografia d’Els fundadors se m’ha escapat un error que em sap molt de greu. El llibre Carles Riba. Retrat de grup, de Carles-Jordi Guardiola (València, Tres i Quatre, 2017) ha sortit indexat sota el nom de Sebastià Gasch. Dic que em sap molt de greu perquè el llibre de Guardiola és una mina per a qualsevol persona que vulgui conèixer les relacions de Carles Riba amb els seus contemporanis. Demano disculpes a l’autor per aquest error.

unnamed.png

Les ‘Converses d’emigrats alemanys’, a les llibreries

6 Novembre, 2010

Converses d'emigrats alemanys

Entre el 1791 i el 1794, mentre li arribaven les notícies desconcertants de la Revolució Francesa, Goethe es va interessar sobretot per les ciències naturals. Fins i tot va imaginar-se que s’oblidaria de la literatura i que l’òptica i la biologia arribarien a ser la seva ocupació exclusiva. Enmig del caos humà del moment, l’estudi de la natura —de les seves lleis i la seva manera calmosa i sistemàtica de desenvolupar-se— es presentava com una garantia d’estabilitat.

En el camp de la creació artística, el desconcert d’aquells anys el va portar a fer provatures de tota mena. Goethe va intentar respondre a les necessitats de cada moment recorrent a una gran diversitat de gèneres literaris, des de la comèdia fins a l’èpica burgesa, passant pel teatre polític i la novel·la satírica. Els textos, però, van quedar quasi sempre inacabats, perquè el món es movia més de pressa que la ploma. Les Converses d’emigrats alemanys, publicades el 1795, s’insereixen de ple en aquesta època de replantejaments i alhora segellen la fi de la crisi creativa del seu autor.

Doncs bé: aquestes Converses d’emigrats alemanys acaben d’arribar a les llibreries en la traducció que en vaig fer aquest estiu. Si les aneu a buscar, hi trobareu una colla d’alemanys exiliats a causa de la Revolució Francesa, enfrontats políticament, que s’expliquen històries insòlites: la literatura que es posa a prova a si mateixa.

——

Si us ve de gust, podeu llegir unes quantes pàgines del llibre, i també la crítica que  Jordi Llovet va publicar a El País («Quadern», 18 de novembre del 2010).