L’art d’explicar històries

De vegades em diverteixo imaginant-me que Homer existeix, ha après de lletra (ha resultat que no era cec) i és professor d’una escola d’escriptura. I que a partir de l’experiència de compondre la Ilíada redacta les normes bàsiques de l’art d’explicar històries:

  1. Respecta en la mateixa mesura els dos bàndols de la guerra.
  2. Fes que el protagonista sigui excessiu. Fes que el seu enemic sigui noble i admirable.
  3. Fes girar tota la narració, per extensa que sigui, al voltant d’un sol tema. Anuncia’l al començament de tot.
  4. Disposa al llarg de la narració uns quants moments de tensió en què compareguin els protagonistes. En cadascun d’aquests moments la tensió ha de ser més elevada que en l’anterior. Un cop assolit el clímax, retorna a la calma.
  5. Entre els moments de tensió posa-hi llargues escenes estereotipades amb personatges secundaris. Que no facin ombra als moments centrals.
  6. Recrea’t en els detalls de les escenes i adorna’ls amb paraules excel·lents. Que tot sigui més elevat que el món del teu públic.
  7. No diguis res que no es pugui dir amb les paraules dels teus avantpassats.
  8. Estigues segur dels valors dels protagonistes i fes-los trontollar amb violència.
  9. Fes que en cada escena es manifesti la lluita per l’honor i l’esforç d’excel·lir.
  10. Pensa sempre en el poder de la pietat, però no el facis actuar fins al final.

Tot seguit, naturalment, Homer afegiria que aquestes normes no valen res, que les llistes són un invent perniciós d’una època decadent i que cal retornar sempre al seu poema, a la concreció dels versos i les escenes, per comprendre de debò què significa narrar.

Després tinc temptacions de fer parlar de la mateixa manera el redactor del Gènesi, i Chrétien de Troyes, i Joanot Martorell i Cervantes, i Stendhal, Flaubert, Kafka, Faulkner.

En certa manera, això és el que faré al curs L’art d’explicar històries, de l’Alliance Française de Sabadell, que comença aquest dijous. Seran quatre sessions vertiginoses per recórrer gairebé tres mil anys. Trobareu tota la informació clicant aquí. Si veniu, ens esforçarem a mirar amunt.

Sabadell, Berga, Barcelona, Manresa (i respirem)

Els estranys ja han fet uns quants centenars de quilòmetres. Han tret el cap al blog de Miquel Colomer i a Daily Avalanche. I a la premsa han rebut atencions que m’aclaparen, com ara la crítica de Ponç Puigdevall i un article de Toni Sala que cava fondo i desenterra esquelets. Aquesta setmana Els estranys continuen fent carretera amb el martelleig de la sonata Waldstein a dins el cotxe:

  • Sabadell: dijous 23 de febrer, a la Llar del Llibre, amb Antoni Dalmases.
  • Berga: dissabte 4 de març, a la llibreria Quatre Cantons, amb Roger Mas (que vindrà amb la guitarra a punt)
  • Barcelona: dijous 9 de març, a La Calders, també amb Roger Mas i la seva guitarra.
  • Manresa: divendres 10 de març, a l’Espai Òmnium, amb Miquel Adam.

Després respirarem, els estranys i jo, en algun racó del país de Solsona ben desconegut i ben ple de records sense amo.

estranys sabadell.jpgEls_estranys_Berga.jpg

estranys Calders.jpgEstranys_Manresa.jpg

La tragèdia grega i nosaltres (Sabadell, 26 de febrer-19 de març)

Èdip i l'EsfinxQuan ja comença a ensumar-se la primavera, a trenc d’alba, milers d’atenesos s’asseuen al pendent d’un turó. Mengen fruits secs i beuen vi sota la mirada d’uns guàrdies armats amb porres. A baix de tot, en els gestos i les paraules dels actors, prenen cos els seus malsons: la vergonya i la bogeria destructives, l’amor que mata, la sang vessada que no hi ha manera de netejar, la impuresa religiosa que ho podreix tot. Cassandra que sap massa, Èdip que és innocent i criminal, Antígona que no dubta, Creont que dubta massa tard.

D’això, i dels festivals de Dionís, i de Schiller, i d’Ismaïl Kadaré, i de més coses parlarem al curs sobre tragèdia grega que comença aquest dijous a Sabadell. Aquí trobareu tots els detalls.