En el principi hi hagué una munió de monstres, déus i herois. Hem intentat posar-hi ordre i entendre’ls, però continuen essent una gernació descontrolada. Els rapsodes n’explicaven les històries, sempre parcials i mudables. De l’esforç immens que implicava recordar aquella multitud, els rapsodes no se’n consideraven capaços tots sols, i invocaven les Muses, filles de la Memòria, perquè els ajudessin. Les Muses –cantaven els rapsodes una vegada i una altra– saben totes les coses que són, totes les que seran i totes les que foren. Les coses que són, les que seran i les que foren: la multiplicitat desbordada del món i la impotència de l’ésser humà.

Parmènides d’Èlea va néixer en aquest món lluminosament impenetrable. I va fer un esforç suprem per penetrar-hi, a la recerca de la llum que ell considerava vertadera. Va escriure un poema filosòfic en la mateixa mena de versos que empraven els rapsodes per cantar els déus i els herois. En el seu text, la deessa que li revela la veritat ja no parla de totes les coses que són, totes les que seran i totes les que foren. Parla, simplement, d’«allò que és», τὸ ἐόν, en un singular desconcertant. L’esforç de Parmènides és un esforç de simplificació. Tots els monstres, tots els déus, tots els herois queden reduïts a una unitat esfèrica, eterna, immòbil. El pensador només troba pensable l’ésser unitari, impermeable a tota feblesa. La resta queda relegada a un àmbit en certa manera indecidible, poblat de paraules merament arbitràries.

La història múltiple i descontrolada va venjar-se de Parmènides mutilant-li el poema. Ara no podem llegir-lo sencer; no sabem del cert en quina mesura, en alguna secció perduda, es rescatava la diversitat de l’ésser. Sigui com sigui, Parmènides, amb l’ajuda de la seva deessa severa i gelosa, va aconseguir clavar el seu ésser esfèric, com un far, a la riba del mar de totes les coses que són, totes les que seran i totes les que foren. Per més que el seu ésser fos únic, no va poder abolir la resta de l’existent. Ara, com succeeix amb tot far, és perillós apropar-s’hi: qui ho intenta ha d’estar preparat per a tota mena de naufragis.