Un trasplantament

El ginkgo és un arbre desmanegat, amb un no-sé-què mineral, que ja feia mil·lennis que s’escampava per la Terra quan van aparèixer els primers roures. Sembla la cosa més lògica del món que a la Xina i al Japó el considerin un arbre sagrat. Al jardí botànic de la Universitat de Barcelona n’hi ha un exemplar majestuós, que ara comença a estendre al seu voltant la catifa ocràcia de cada tardor.

Aquest fòssil vivent el van portar a Europa al segle divuit, i en la seva fulla bilobulada, que és com dues orelletes d’elefant ajuntades, Goethe hi va veure un símbol de moltes coses: de les duplicitats del poeta i de l’amant, de la realitat alhora concreta i simbòlica dels mites, del curs unificador i disgregador de la natura.

Avui és sant Jeroni —en versió laica: el Dia Internacional de la Traducció— i em ve de gust celebrar-ho amb una traducció del poema que el ginkgo va inspirar a Goethe. L’arbre havia estat traslladat d’Orient a Occident; els versos, trasplantats de nord a sud, poden fer així:

GINKGO BILOBA

La fulla d’aquest arbre d’Orient,
que al meu jardí s’ha confiat,
dóna a tastar un sentit secret,
edificant per a qui el sap.

¿És un sol ésser viu
que en si mateix s’ha dividit?
¿Són dos que, per mostrar-se
com un de sol, s’han escollit?

La solució d’aquest enigma,
crec que la tinc ben a la vora:
¿no sents en els meus cants
que jo sóc un i doble alhora?

Fulla de ginkgo
Fulla de ginkgo (Andew Butko -- Wikimedia Commons)
Anuncis

Podeu deixar un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s