Al voltant del mite (2)

Sovint s’enquadren els mites hel·lènics dins el fenomen de la «religió grega». Però la paraula religió, en aquest racó de món, ens convoca tot d’idees que són d’origen judeocristià. Pensem immediatament en fe, creença, salvació de l’ànima. I ens plantegem preguntes de l’estil: ¿creien en els seus mites, els grecs?; ¿creien en els seus déus?

Són preguntes sense sentit. Avui entenem la religió com un conjunt de creences i pràctiques que l’individu tria lliurement i que li responen als interrogants fonamentals de l’existència, al marge del saber funcional de la seva societat i de les diverses disciplines científiques. Aquest esquema de pensament l’accepta fins i tot aquell que, quan li pregunten per la seva religió, es declara ateu. Però la religió entesa d’aquesta manera no ha existit gairebé mai; ni tan sols per als nostres besavis no era així («Las gentes sencillas tienen en grande admiración los hechos milagrosos», va escriure Francesc Pujols, «aunque no crean en nada»). Per als grecs antics, com per a la immensa majoria de les cultures, allò que nosaltres anomenem religió formava un tot compacte juntament amb altres fenòmens que avui designem amb paraules com política, art, literatura, esports. No era una tria individual, sinó un fet social. En grec antic no hi havia cap paraula que signifiqués exactament ‘religió’. El mot que es fa servir a la Grècia d’avui, θρησκεία, originalment volia dir ‘ritual’: una activitat que es feia en comú, quan tocava, com tocava. A l’època arcaica no es podia preguntar: ¿de quina religió ets?

El mite grec, doncs, no era un objecte de fe. Tampoc no hi havia tribunals de la inquisició, ni llibres prohibits, ni un text sagrat i intocable; no hi havia ortodòxia religiosa, ni una versió autèntica de cada mite. Les pràctiques religioses tampoc no s’associaven necessàriament amb les idees de seriositat i de respecte: els déus participaven alegrement en embolics tan ridículs com els que protagonitzem els humans.

L’altre dia afirmava que per acostar-nos als mites grecs ens convé desactivar el nostre hàbit de pensament racionalista; avui dic que també ens hem de resistir al nostre hàbit judeocristià.

Anuncis

Podeu deixar un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s