LANDSCAPE WITH THE FALL OF ICARUS
According to Brueghel
when Icarus fell
it was spring
a farmer was ploughing
his field
the whole pageantry
of the year was
awake tingling
near
the edge of the sea
concerned
with itself
sweating in the sun
that melted
the wings’ wax
unsignificantly
off the coast
there was
a splash quite unnoticed
this was
Icarus drowning
PAISATGE AMB LA CAIGUDA D’ÍCAR
Segons Brueghel
quan Ícar va caure
era primavera
un pagès llaurava
el camp
tota la cerimònia
de l’any estava
en marxa formiguejava
arran
de mar
absorta
en si mateixa
suant al sol
que fonia
la cera de les ales
insignificant
davant la costa
es va fer
un xipolleig inadvertit
era
Ícar que s’ofegava
La casa en obres 
Quina crueltat més dolça…
M’ha fet pensar en “Not waving but drowining”, però que el xipolleig sigui inadvertit fa que el poema sigui més bonic i subtil que el de la sra. Smith.
A més, encara que s’hi hagués fixat si més no una ovella, on s’és vist que, per més grec i flipat que se sigui, se saludi amb el peu?
Perdona’m la ignorància, per què el Brueghel de William Carlos Williams i no el d’Auden a “Musée des Beaux Arts”?
Una abraçada,
Elisenda
Ignorància?! El d’Auden també és molt bonic, però ara em venia més de gust el laconisme de W. C. Williams: no li cal ni parlar de la “human position” del sofriment, ni del “dreadful martyrdom”; en té prou amb la pinzellada discreta del final per dir-ho tot. Ah, i resulta que el de W. C. Williams el tenia traduït, i el d’Auden no…
Una abraçada,
Bé, segur que no hi ha cap traducció al català del poema de Williams. Corregeix-me si m’equivoco.
La teva és molt bonica.